Articles acadèmics (2011 - actualitat)
Racisme per defecte: els emojis, la normativitat i el big fail de l’usuari universal predeterminat (ADesk Magazine, 2019)
En aquest article analitzo com el disseny dels emojis revela i reprodueix normativitats racials i de gènere. A partir de l’evolució dels primers conjunts d’emojis fins a les actualitzacions que incorporen tons de pell o parelles diverses, mostro que allò que es presenta com a neutral en realitat pressuposa la blanquitud i la masculinitat com a punt de partida. La meva intenció és connectar aquesta crítica amb l’experiència d’usuari (UX), subratllant que el context cultural i social afecta directament la manera com interpretem fins i tot els símbols més quotidians. Per això defenso que un simple emoji pot esdevenir un mirall de les desigualtats estructurals i, alhora, un camp de batalla sobre representació i inclusió.ves a l’article
Retrieving from My Digital Body: A Map of Abuse and Solidarity (Feminist Media Histories, 2017)
En aquest article presento el projecte BodyArchive, una cartografia digital creada en el context de la meva recerca doctoral explorar les connexions entre abús, solidaritat i memòria en entorns en línia. La recerca parteix de la idea del cos com a arxiu —inspirada en McLuhan i Preciado— i del concepte de “warm data” per oposar-se a la fredor de les estadístiques oficials. El projecte recull i codifica dades compartides per xarxes feministes a Facebook entre 2015 i 2016, construint un arxiu creatiu on les experiències individuals esdevenen documents col·lectius.La meva intenció era donar especificitat i humanitat a les dades, i alhora mostrar com les comunitats feministes generen estratègies de resistència i suport davant la violència digital i institucional. A través de visualitzacions en xarxa i metodologies d’autoetnografia digital, vaig defensar que l’experiència personal pot transformar-se en coneixement compartit i que l’arxiu creatiu és una eina política per pensar el paper de la memòria, el disseny i la justícia en l’era digital.
ves a l’article
Música i tecnologia: l’eclosió del virtual en la composició sonora (Trípodos, 2010)
En aquest article, escrit amb Pol Creuheras i Cristian Palazzi, reflexiono sobre la relació entre música i tecnologia com a paradigma per entendre l’aparició del virtual en la societat contemporània. Ens interessava rastrejar com, des del Telharmonium de Cahill i els primers sintetitzadors de Moog fins a la democratització del software i de l’ordinador personal, la música ha esdevingut un espai privilegiat d’experimentació tecnològica.
Hi analitzo com l’ús de sintetitzadors, programes com Ableton Live o protocols com el MIDI han desdibuixat les fronteres entre música culta i popular, i com la xarxa ha obert camins per a la creació col·lectiva i l’accés massiu a eines de composició. El text defensa que l’aliança entre música i tecnologia no és només instrumental, sinó cultural: la música serveix per entendre els processos de virtualització, d’objectivació del so i de transformació de la sensibilitat contemporània.
ves a l’article
Recorregut 45. Art contemporani i societat informacional (Enciclopèdia Catalana, 2010)
Aquest encàrrec em va portar a reflexionar sobre l’art contemporani produït durant la primera dècada del segle XXI, en un context travessat per la irrupció d’Internet, la globalització i els nous imaginaris digitals. En aquest recorregut analitzo com els artistes d’aquest període responen a esdeveniments que han marcat profundament la nostra memòria col·lectiva —del canvi de mil·lenni i les pors al col·lapse tecnològic del 2000 fins a l’impacte visual i simbòlic de l’11-S o les imatges d’Abu Ghraib— i com aquests fets es tradueixen en llenguatges artístics nous.
En el text exploro la idea que la societat informacional produeix una memòria multimèdia gairebé infinita, i que l’art no només en recull les restes sinó que també les reconfigura. Des de pràctiques íntimes i autobiogràfiques fins a projectes de crítica institucional o d’experimentació amb la hiperrealitat digital, defenso que l’art de la primera dècada del segle XXI no només és un reflex del seu temps, sinó també un camp d’assaig per pensar com vivim, recordem i ens relacionem dins d’un món cada vegada més mediatitzat.
ves a l’article
Proposta ètica sobre el conflicte de la representació visual de la guerra en l’era digital (Trípodos, 2009)
Aquest article analitza els dilemes ètics en la representació visual de la guerra en un context marcat per la revolució digital i la immediatesa informativa. Partint de les reflexions de Susan Sontag i les aportacions de creadors com Jeff Wall, Alfredo Jaar, Gervasio Sánchez o Michael Winterbottom, el text explora com la velocitat i la saturació d’imatges afecten la nostra capacitat d’interpretar el dolor aliè.
La recerca defensa la necessitat de noves estratègies de presentació que permetin recuperar el temps, el context i la intenció ètica darrere de cada imatge, posant l’accent en pràctiques honestes i competents que respectin la dignitat dels protagonistes. L’article conclou que, en l’era digital, la clau per a una representació responsable de la guerra rau en l’honestedat, la independència professional i la capacitat de generar espais de comprensió entre el que s’ha viscut, el que es mostra i el que s’interpreta.
ves a l’article