RECERCA I LABORATORIS
Computer Garden (2022)
Computer Garden és una guia digital que connecta sabers sobre plantes remeieres amb recursos per abordar les violències digitals. El projecte parteix de la idea que la prevenció i la cura en l’àmbit tecnològic poden inspirar-se en pràctiques ancestrals i vernaculars de la jardineria i la medicina popular. D’aquesta manera, ofereix una mirada alternativa a les guies de seguretat digital habituals, posant l’èmfasi no només en la protecció tècnica sinó també en la dimensió simbòlica i cultural de les cures.La guia combina coneixement botànic i coneixement tecnopolític, establint paral·lelismes entre les propietats de certes plantes (calmants, protectores, regeneradores) i les estratègies per fer front a l’assetjament o la violència en línia. Presentada com una eina oberta i en constant evolució, Computer Garden té vocació pedagògica i comunitària: vol ajudar a entendre les violències digitals no només com un problema tècnic sinó també social i cultural, i proposa maneres creatives i accessibles de generar resiliència col·lectiva.
Tesi doctoral – The Experience as a Document: Designing for the Future of Collaborative Remembering in Digital Archives (University of Hull, 2020)
La tesi es va desenvolupar entre 2015 i 2020 dins la Media & Memory Research Initiative de la University of Hull, i proposa un marc original per pensar la memòria digital col·laborativa des de perspectives feministes i tecnopolítiques. L’estudi connecta els camps dels memory studies, els media studies i el disseny crític, establint ponts entre la noció d’“experiència” en la teoria feminista i l’ “experiència d’usuaria (UX)” en el disseny digital. Mitjançant conceptes com la “conversa com a record” (conversational remembering), la recerca mostra com els espais digitals són essencials per a la construcció col·lectiva d’identitat, especialment per a dones, persones LGTBQ+ i altres comunitats minoritzades. L’obra de Judith Butler sobre el discurs d’odi, el concepte de cos com arxiu proposat per Paul B. Preciado i la tradició del geek feminism són eixos centrals en un marc que entén la memòria com una pràctica somatopolítica.
A nivell empíric, la recerca combina etnografia digital i el desenvolupament de prototips. Destaca la creació d’una aplicació per a la detecció de biaixos a la Viquipèdia, que permetia a les usuàries expressar reaccions davant de formes de discriminació, i el projecte Body Archive, que investigava com els cossos esdevenen dipòsits d’experiències en la memòria col·lectiva digital. També proposo els Ana Mendieta Protocols, una sèrie de pautes per pensar les teories i metodologies de la design justice en entorns digitals. El conjunt de la recerca contribueix a formular un model de “safe/brave spaces” feministes en línia, que permetin produir coneixement i memòria compartida sense el risc de l’assetjament i la violència que sovint inhibeixen la participació en xarxes digitals mainstream.
Informe de dades obertes i desigualtat de gènere – Generalitat de Catalunya (2019)
Aquest treball, impulsat pel Departament de Transparència i Govern Obert, tenia com a objectiu explorar de quina manera les dades obertes podien contribuir a mesurar i visibilitzar les desigualtats de gènere a Catalunya. La recerca va consistir en un exercici de priorització i revisió de datasets públics, per determinar quins eren més rellevants per analitzar bretxes en àmbits com el mercat laboral, la salut, l’educació o la participació política. La proposta va posar èmfasi en la necessitat d’abordar la perspectiva de gènere no com un afegit, sinó com un criteri estructural a l’hora de decidir què es publica i com es publica en els portals de dades obertes.
L’informe va assenyalar les mancances dels conjunts de dades existents i la necessitat de generar indicadors més precisos, així com de recollir informació interseccional que tingués en compte variables com l’origen, la classe o l’edat. Igualment, va defensar la importància d’implicar tant institucions com col·lectius socials en el disseny d’aquestes polítiques de dades, per assegurar que les necessitats reals de la ciutadania quedessin reflectides. La seva aportació va ser pionera a l’hora de situar la perspectiva feminista dins de les polítiques de open data a Catalunya, i va obrir camins per a futures col·laboracions entre administracions i laboratoris de recerca crítica en dades.
Decidim des d’una perspectiva feminista (LAB Metadecidim, 2019)
En el marc del LAB Metadecidim, es va organitzar una sessió específica per analitzar la plataforma de participació digital Decidim des d’una òptica feminista. L’activitat va consistir en una primera part amb presentacions d’expertes en feminisme, tecnologia i filosofia política, que van compartir experiències i reflexions sobre com la tecnologia pot reproduir desigualtats o bé contribuir a transformar-les.
En la segona part es van crear grups de treball per analitzar tres capes clau de la plataforma: la tecnològica (codi i arquitectura), la tecnopolítica (llenguatge i mecàniques de participació) i la política (disseny dels processos democràtics). Els resultats van ser un seguit de reptes i propostes per millorar Decidim, amb l’objectiu d’orientar-la cap a una eina més inclusiva, equitativa i sensible a la diversitat de veus.
Biennal Ciència – Citizen Science Hackathon: Public Policies + Design Justice (2019)
Aquest hackathon es va plantejar dins la Biennal Ciència de Barcelona com un exercici de cocreació entre investigadores, activistes i institucions. L’objectiu era experimentar amb formats participatius que posessin en diàleg el disseny de polítiques públiques amb la perspectiva de la design justice (marc de treball i un moviment que defensa que el disseny —d’objectes, tecnologies, espais o processos— no és neutral, sinó que reflecteix i reprodueix relacions de poder). Durant una jornada maratoniana es van reunir col·lectius vinculats a la recerca en ciències socials i digitals, juntament amb representants d’administracions públiques i moviments socials, per desenvolupar propostes que desbordessin els marcs habituals de participació institucional.
El projecte va culminar amb un conjunt de prototips i idees que incorporaven metodologies feministes i de dades obertes en l’àmbit de la política pública. Més enllà dels resultats concrets, el hackathon va servir per posar sobre la taula els límits i potencialitats de la ciència ciutadana quan s’aplica a les polítiques públiques, obrint camins per a futures col·laboracions entre universitats, laboratoris ciutadans i governs locals.
Biennal Pensament – Open City Wiki-Data-Thon: Cocreació i Memòria col·lectiva (2018)
La proposta va néixer amb la pregunta “Què vol dir una ciutat oberta?” i amb la idea de repensar el nomenclàtor i la memòria urbana de Barcelona. L’activitat va reunir col·lectius especialitzats en mapeig, visualització de dades i memòria històrica, amb l’objectiu de construir conjuntament noves narratives sobre l’espai públic. Es va treballar amb Wikidata i altres eines obertes per crear datasets que reflectissin la diversitat de col·lectius i persones invisibilitzades en la història oficial de la ciutat.
La jornada va esdevenir un exercici col·lectiu de memòria i imaginació política: si les dones, les persones migrades i els col·lectius minoritzats haguessin estat reconeguts, com serien avui els noms dels carrers? A partir d’aquesta pregunta, les participants van generar visualitzacions i mapes que posaven de manifest els buits del relat oficial, tot aportant noves maneres d’entendre la ciutat com a espai compartit i plural.
Informe de participació i gènere – Ajuntament de Barcelona (2017)
Aquest informe va analitzar l’estat de la participació institucional i social a Barcelona entre 2016 i 2017. La recerca va combinar fonts quantitatives amb treball qualitatiu, tot partint d’un marc teòric inspirat en Harding, Butler i Spivak per pensar una política de la presència des de l’experiència de les usuàries subalternes. El treball es va proposar observar tant els espais institucionals —consells de barri, òrgans consultius i de govern— com les formes de participació social no institucionalitzada, amb l’objectiu d’entendre els microprocessos que condicionen la veu i la influència de les dones.
Les conclusions van mostrar un panorama complex: mentre que en el moment de l’estudi a l’Ajuntament es mantenia la paritat formal, persistien òrgans amb més d’un 60% d’homes, reflectint espais encara fortament masculinitzats; en l’àmbit social, en canvi, les dones participaven més que els homes. L’informe també va destacar la necessitat d’incorporar diagnòstics interseccionals que tinguessin en compte l’origen i que superessin el gènere binari com a única variable d’anàlisi. Es va introduir el concepte de “feminització de la participació”, entès com la incorporació de les cures, la cooperació i la diversitat com a eixos centrals per dissenyar polítiques públiques més emancipadores i menys lligades als fonaments patriarcals.