CREACIÓ I PRODUCCIÓ
Feréstegues. Un fanzine d’edició radical (Konvent, 2025)
Feréstegues és un fanzine creat per a l’Editatona Art+Feminisme celebrada al festival A Love Supreme (Konvent de Cal Rosal, agost 2025), amb el suport de la Fundació Wikimedia. Presentat com una guia radical i afectiva per a l’edició feminista a la Viquipèdia, el fanzine combina reflexió crítica, eines pràctiques i recursos per a editores noves i experimentades en l’ús de ChatGPT per a l’edició crítica. Parteix d’una idea central: editar és un acte d’amor i de resistència, una manera de desfer silencis i disputar la memòria col·lectiva.
El fanzine ofereix consells per detectar i crear articles, exemples per traduir o millorar continguts, estratègies per respondre a patrulladors i una reflexió sobre l’ús crític de la intel·ligència artificial en processos d’edició. També denuncia els biaixos estructurals de la Viquipèdia i qüestiona conceptes aparentment neutrals com la notabilitat, la verificabilitat o la neutralitat, mostrant com sovint funcionen com a barreres d’entrada per a sabers feministes, comunitaris i dissidents. L’obra recull l’esperit de les feréstegues —editores rebels i creatives— que fan de l’enciclopèdia un camp de batalla i de memòria compartida, i anticipa la futura adaptació en format assaig.
Les Flors sóc jo / Miratges i flors. Converses probables amb Mercè Rodoreda (Konvent, 2024)
Aquest projecte d’arts escèniques i digitals investiga el potencial creatiu de la intel·ligència artificial i el deep fake per reimaginar l’obra de Mercè Rodoreda i posar-la en diàleg amb el seu públic. Partint de cites sobre flors i paisatges presents a novel·les com Mirall trencat, es va entrenar un model lingüístic capaç d’imitar l’estil de l’autora i generar diàlegs imaginaris amb ella. L’objectiu era explorar com la tecnologia pot obrir noves vies per dialogar amb el text i el joc, i alhora reflexionar sobre les relacions entre literatura, natura i tecnologia.
La primera presentació va tenir lloc en residència al Konvent (Berga, 2023), amb la instal·lació Les flors sóc jo. L’espai, concebut com un altar floral, combinava llibres, flors naturals i la projecció d’un deep fake de Rodoreda recitant una versió adaptada —per ChatGPT— del poema de Richard Brautigan All Watched Over by Machines of Loving Grace. Aquest text es transformava a partir de cites de Rodoreda i es combinava amb el so del batec fetal del meu fill, establint un pont entre cos, memòria i tecnologia. La peça convidava a imaginar com podria ser una conversa probable sobre flors i paisatge amb una de les autores més importants de la literautura catalana.
Acció Política i Design Justice. Fanzine (2019)
El fanzine Acció Política i Design Justice va néixer en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona (2019), dins d’una hackató de ciència ciutadana i polítiques públiques. Editat per Liquen Data Lab, aquest document col·lectiu recull protocols, recomanacions i marcs d’actuació per aplicar els principis de les teories i metodologies de la design justice a diferents àmbits: la cultura, la salut mental, la salut sexual, la mobilitat i la tecnolpolítica. La jornada va reunir col·lectius feministes, investigadores i institucions per repensar de manera crítica com els sistemes de disseny reprodueixen les estructures de dominació (heteropatriarcat, supremacia blanca, colonialisme i capitalisme) i quines estratègies poden revertir-ho.
El resultat és un decàleg per a cada camp, entès no com una solució tancada, sinó com un punt de partida per a l’acció política feminista. El fanzine defensa que el disseny ha de ser participatiu, col·laboratiu i radicalment situat, posant les comunitats afectades al centre del procés. L’experiència va transformar un espai obert en un entorn de treball segur i interseccional, i va posar les cures i el reconeixement dels sabers vivencials al cor del debat. Aquest projecte va consolidar la posició de Liquen Data Lab com a referent en la connexió entre ciència ciutadana i justícia de dades des d’una mirada feminista i crítica.
Editatones Art+Feminisme Barcelona (2018 - 2025)
Des del 2018 organitzo i coordino maratons d’edició a la Viquipèdia amb perspectiva de gènere en el marc de la iniciativa global Art+Feminism, amb l’objectiu de contribuir a reduir la bretxa existent a l’enciclopèdia i donar visibilitat a dones cis i trans, persones no binàries, feminismes i pràctiques artístiques. Al llarg dels anys s’han celebrat diferents edicions: a la Sala Apolo de Barcelona (2018 i 2019), centrades en noves tecnologies i música urbana; una trobada online durant la pandèmia (2020), dedicada a l’art contemporani i l’urbanisme; i més recentment al Konvent (2021 i 2025), orientades a les arts performatives, amb un èmfasi especial en l’art sonor en la darrera edició. Aquestes jornades s’han consolidat com a espais col·lectius de creació i formació, en què es combina l’aprenentatge tècnic sobre l’edició amb la reflexió crítica sobre qui escriu la història i com es construeix el coneixement compartit.
L’impacte acumulat suma més de 64,5 milions de paraules afegides, prop de 200 referències noves, 183 articles editats, 43 creats i 49 càrregues a Wikimedia Commons, amb més de 91 milions de visites als articles resultants. Aquest treball connecta amb una problemàtica de fons: ja el 2011 la Fundació Wikimedia alertava que menys del 10% de les persones editores eren dones, i l’enquesta Community Insights de 2024 mostrava que, tretze anys després, la participació femenina només havia augmentat fins al 14%. En aquest context, les editatones esdevenen una eina imprescindible per visibilitzar absències, generar comunitat i incorporar relats feministes i dissidents en un dels arxius de coneixement més consultats del món.
Producció escènica (2012–2015)
Entre 2012 i 2015 vaig col·laborar amb creadors i intèrprets que estaven transformant la manera d’apropar-se a l’òpera i al repertori barroc, introduint-hi nous llenguatges visuals i dramatúrgics. Aquesta etapa va començar durant el Màster en Música com a Art Interdisciplinari a la Universitat de Barcelona, on vaig coincidir amb el director d’escena Rafael R. Villalobos. De la nostra relació personal i professional en van sorgir diversos projectes que es van caracteritzar per una mirada innovadora dins d’un sector sovint conservador.
La meva tasca es va centrar en el suport a la creació audiovisual i multimèdia, la producció de materials visuals i, en alguns casos, l’ajudantia de direcció. Entre els projectes més destacats hi ha A Welcome Guest (2012), microòpera per a un sol intèrpret inspirada en Dido and Aeneas de Purcell; Noye’s Fludde (2013), estrenada a Wiesbaden dins del 7th Europäische Opernregie-Preis de Camerata NuovA; I Dilettanti (2014), creat juntament amb el contratenor Xavier Sabata i inspirat en la seva història familiar, i Dido and Aeneas, a Hipster Tale (2015), presentada al Teatro Real amb dramatúrgia de Villalobos i projeccions audiovisuals produïdes per Ellen James. Aquests projectes van obrir l’òpera a nous públics i van demostrar el potencial de les arts visuals i digitals per renovar un gènere històricament rígid.
Sarajevo Winter Festival (curadoria, 2011–2012)
El Sarajevo Winter Festival és un dels festivals culturals més emblemàtics dels Balcans, fundat durant el setge de Sarajevo als anys noranta com a acte de resistència cultural i política. Entre 2011 i 2012 vaig ser convidada a participar com a comissària i productora, portant una vintena d’artistes espanyols i catalans a la ciutat. Aquesta tasca va implicar tant la selecció de propostes de fotografia i audiovisual com la gestió logística i el diàleg constant amb l’organització local.
Més enllà de la presentació d’obres, la participació va significar establir un pont cultural i polític entre Barcelona i Sarajevo, reforçant els llaços de solidaritat i memòria compartida. Aquest intercanvi va consolidar Sarajevo com un lloc clau en la meva trajectòria creativa i investigadora, vinculant l’art amb la memòria, la política i la reconstrucció de comunitats després del conflicte.
Cançó Popular / Folk Song (documental, Sarajevo Winter Festival 2011)
Cançó Popular és un migmetratge documental que reflexiona sobre com les tradicions orals poden esdevenir formes de memòria col·lectiva en temps de guerra i postguerra. El projecte combina entrevistes, imatges d’arxiu i material sonor per construir un collage de veus i històries al voltant del conflicte de Bòsnia i Hercegovina. A través de testimonis com els del periodista Plàcid Garcia-Planas, els fotoperiodistes Guillermo Cervera i Sandra Balsells, i Ibrahim Spahic —director del Sarajevo Winter Festival—, el documental ret homenatge a aquells que han intentat explicar les identitats complexes de l’Europa contemporània després de la guerra.L’estrena va tenir lloc el febrer del 2011 al Sarajevo Winter Festival, un espai carregat de simbolisme cultural i polític: el mateix en què Susan Sontag havia dirigit Waiting for Godot durant el setge de la ciutat i on Jean-Luc Godard havia enregistrat la seva masterclass per a Notre Musique. En aquest context, Cançó Popular va funcionar tant com a homenatge a Bòsnia i a la seva resistència cultural, com a reivindicació de les cançons populars i els relats orals com a arxius vius de la memòria col·lectiva.
Learning from the Soulseekers (Magnum Workshop, Barcelona 2010, comissionat per IEFC)
Aquest projecte audiovisual va sorgir en el marc del Magnum Workshop organitzat a Barcelona el 2010 per l’agència Traffic. Els assistents dels fotògrafs Chien-Chi Chang, Bruce Gilden i Chris Steele-Perkins —tres noms destacats del documentalisme fotogràfic internacional— van formular preguntes als mestres sobre els seus processos creatius i metodologies. D’aquest diàleg va néixer Learning from the Soulseekers, una peça que recull la transmissió de coneixement entre generacions i la reflexió sobre què significa observar, narrar i documentar el món a través de la imatge.
El projecte va ser realitzat des d’Ellen James i comissionat per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), que el va incorporar a la seva col·lecció audiovisual. La peça posa en valor la veu dels assistents i no només la de les figures consagrades, qüestionant així les jerarquies tradicionals de l’autoria i reconeixent el paper dels processos col·lectius en la creació artística. Amb aquest treball es va establir un precedent dins la meva trajectòria en què la documentació i la memòria no són només objectes d’estudi, sinó també pràctiques creatives compartides
Ellen James (2009–2019)
Ellen James (2009–2019) va ser una productora cultural i col·lectiu de recerca centrat en l’experimentació curatorial, la narració crítica i la creació col·laborativa. Com a cofundadora i directora creativa vaig liderar projectes multidisciplinaris en arts escèniques, mitjans audiovisuals i educació, amb una forta orientació cap a aproximacions feministes a la memòria, la identitat i la cultura digital. Les principals activitats van incloure la direcció artística i la curadoria cultural, el desenvolupament de conceptes i estratègies creatives, la producció de campanyes multimèdia i d’esdeveniments en viu, així com la recerca i la docència en nous mitjans, performance i narratives visuals.Al llarg de la seva trajectòria, Ellen James va desenvolupar projectes que anaven des de performances participatives i produccions documentals fins a programes educatius i campanyes digitals, explorant la cultura contemporània i la justícia social des d’una òptica transdisciplinària. Entre les col·laboracions més destacades hi ha Magnum Photos, el Sarajevo Winter Festival, el Teatro Real (Madrid), Camerata Nuova (Alemanya), Wikipedia i el The Will to Leave Center (Vietnam). Entre els projectes més rellevants, destaquen la producció de l’òpera contemporània Dido and Aeneas – A Hipster Tale i les col·laboracions en festivals i institucions culturals internacionals.